Volem ballar en pau!

MV

Trinitat Vella

Biblioteca Trinitat Vella - José Barbero

Comparteix aquesta pàgina amb el veïnat

Activitat de ball amb la gent gran al Centre Cívic Trinitat, l’any 1987. La demanda de centres educatius i equipaments públics per desenvolupar activitats festives, socials i culturals ha estat una de les reivindicacions recurrents al barri des de finals de la dècada del 1970. El paisatge va canviar dràsticament durant les obres olímpiques. Després dels famosos talls de la Meridiana, les negociacions per construir el nus van suposar un compromís important d’inversions públiques en aquest tipus d’infraestructures.

Cedent: Amador Expósito Muñoz
Autoria: desconeguda
Fons: Associació per la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de Trinitat Vella

El matrimoni Barrero-García celebrant el naixement del seu nadó a les vinyes del pla de les Forques de la Trinitat, l’any 1948. També anomenada “la santíssima Trinitat popular”, aquesta fotografia, feta per Daniel Barrero Fernández, és un element gràfic icònic, molt utilitzat en els treballs sobre memòria del barri. Actualment, en aquest indret, símbol d’un temps passat, trobem l’edifici de la presó, un espai construït durant el franquisme i que encara avui és objecte de forta controvèrsia.

Cedent: Daniel Barrero García
Autoria: Daniel Barrero Fernández
Fons: Associació per la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de Trinitat Vella

Una pancarta al carrer de Torné durant la llarga lluita contra el Pla especial de reforma interior (PERI) entre el 1993 i el 2003. Per a la zona de Madriguera, el Pla municipal preveia fer una zona verda allà on s’havien edificat cases de planta baixa, i es van pagar indemnitzacions baixíssimes a les famílies que hi vivien. Després d’una dècada de mobilitzacions de tota mena es va arribar a un acord satisfactori per a totes les parts implicades.

Cedent: Quintín Palomino
Autoria: desconeguda
Fons: OVQ

Gimcana infantil a la plaça de la Trinitat durant la festa major de l’any 1983. L’activitat la va organitzar el Moviment Infantil Trinitat “Nostre Petit Món”, una de les entitats que s’aplegaven a l’esplai de la parròquia. Després de la mort del mossèn Epifanio Lorda, en els darrers anys del franquisme, l’arribada al barri del seu substitut, Lluís Puig, va significar un canvi de rumb de caire aperturista. Situada al centre neuràlgic del barri, la parròquia va fomentar una revifalla de les activitats socials i culturals amb la gent jove, va ser clau en el ressorgiment de l’associacionisme veïnal i també va funcionar ocasionalment com a espai de reunions clandestines contra el règim.

Cedent: Amador Expósito Muñoz
Autoria: Amador Expósito Muñoz
Fons: Associació per la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de Trinitat Vella

Amb el barraquisme i el “relloguer”, l’autoconstrucció va ser una de les formes més esteses de proveïr-se de sostre entre els nouvinguts que van arribar des de diferents punts de la Península per establir-se a Barcelona, durant les dècades del 1960 i 1970. A la imatge, les primeres passes en la construcció de l’habitatge dels Martínez, a l’actual confluència del carrer de la Foradada amb Epifanio Lorda, l’any 1964. El nen petit de l’esquerra, amb tirants, és Pedro Martínez Caballero, cedent de la fotografia.

Cedent: Pedro Martínez Caballero
Autoria: desconeguda
Fons: Associació per la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de Trinitat Vella

Idea i coordinació:
Observatori de la Vida Quotidiana

Concepte i elaboració dels murals:
Joan Tomàs

Documentació fotogràfica:
Amador Expósito

Lloc web:
Oriol Martí

Muntatge expositiu:
Artyplan

Hi col·laboren:
Taula de Memòria de la Trinitat Vella, Associació per la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de Trinitat Vella, Biblioteca Trinitat Vella – José Barbero, Casal de Gent Gran Trinitat Vella, Arxiu Fotogràfic de Barcelona.